Monestir de Miramar
Miramar és una finca-possesió que va albergar un monestir al segle XIII. Està situada al terme municipal de Valldemossa, a la Serra de Tramuntana. Va ser fundat per Ramon Llull…
Segons Wikipedia “Una possessió és el tipus d’hàbitat rural dispers propi de Mallorca. Consta de zones d’habitatge i altres dependències per a l’explotació agrícola d’un extens territori circumdant“. Es tracta d’una definició bastant encertada en el seu concepte però no ens transmet l’autèntic significat i importància de les possessions en la història de Mallorca. Les possessions han definit les àrees rurals de Mallorca des de l’Edat Mitjana fins gairebé els nostres dies, però no han de ser exclusivament considerades com un conjunt arquitectònic, ni tampoc només com una unitat productiva per a l’explotació agrària del territori. Les possessions són el reflex d’alguna cosa molt més profunda, d’una manera de concebre l’illa, d’estructurar la societat, de percebre el temps i d’entendre la vida.
L’arquitectura de cada possessió, així com l’organització de l’explotació de les seves terres, reflecteix l’estructura social de l’època en què es van construir i es van explotar. Els propietaris ocupaven els habitatges principals de les cases, mentre que els treballadors de la finca vivien en les edificacions més humils. L’estructuració del territori que conformava una possessió es fonamentava en una concepció unitària de totes les seves àrees, que es comunicaven entre elles a través d’una xarxa de camins i senders concebuda per al màxim rendiment agropecuari de la finca.
Les edificacions i instal·lacions que suposaven el seu centre neuràlgic estaven compostes pels habitatges dels propietaris, la casa de l’amo, les dependències dels treballadors, la tafona, el celler, així com per altres espais auxiliars. Les zones d’explotació agrícola englobaven la zona dedicada a l’hort, les terres de conreu, les rotes i la garriga. Les possessions també incloïen les àrees en què tenien lloc les tasques d’explotació forestal, com ara l’obtenció de llenya, carbó vegetal o de calç, sense oblidar els punts d’obtenció i emmagatzematge d’aigua com ara les fonts, els aljubs, etc.
El treball que es desenvolupava en una possessió estava condicionat pels ritmes de la natura i pel pas de les estacions, cadascuna de les quals es corresponia amb un conjunt específic d’activitats, des de la sembra del cereal a la seva collita, de la recol·lecció de l’oliva a la de l’ametlla i la garrofa, des de la cria de les ovelles fins al treball de esquilarlas. En època de recollida de vegades es reunien centenars de treballadors i treballadores en una mateixa possessió el que va donar peu al naixement dels usos i costums (folklore) que ens caracteritzen com una societat rural. També la gastronomia mallorquina té el seu origen en aquesta dependència del ritme anual de les estacions ja que normalment es menjava el que es collia i fins i tot cadascun dels diferents oficis donava peu a un tipus de gastronomia, sent l’origen de receptes tan diferents entre elles com la de les possessions de la Serra de Tramuntana, les del Raiguer, les del Pla o les de Llevant.
El mapa de Mallorca del Cardenal Despuig de l’any 1785 és el document històric en què es basa la Ruta Cultural de les possessions de Mallorca ja que és l’element que cohesiona el nostre relat. El coneixes?
Segons la majoria dels experts, un dels elements més importants de la cartografia mallorquina i probablement espanyola de l’època de la Il·lustració és el mapa de Mallorca del que va ser promotor el Cardenal Antoni Despuig i Dameto en l’any 1784 i que va ser gravat per Josep Muntaner i Moner en 1785. Es tracta d’una obra mestra dedicada a la Princesa d’Astúries, Maria Lluïsa de Borbó, que ha arribat a ser qualificada com “l’obra estel·lar de la cartografia mallorquina i la que més desig de possessió ha despertat entre els col·leccionistes”.
El Cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813)
El mapa del Cardenal Despuig és més aviat una obra d’art que el resultat d’un treball científic. S’hi reflecteixen, amb tot luxe de detalls, més de dos mil cinc-cents topònims, dels quals més de mil dos-cents cinquanta són les possessions existents en aquesta ápoca. El mapa inclou, a més, altres informacions com ara el relleu, la hidrografia, el litoral i altres elements com poblacions, oratoris, la xarxa de camins, la toponímia, els usos del sòl, etc. Finalment cal destacar l’orla composta per les imatges dels pobles dibuixades en les vinyetes, ja que ens permet endevinar l’interès dels autors en els aspectes etnogràfics i artístics de la seva obra.
Miramar és una finca-possesió que va albergar un monestir al segle XIII. Està situada al terme municipal de Valldemossa, a la Serra de Tramuntana. Va ser fundat per Ramon Llull…
Són Cosmet és una de les possessions més rellevants del municipi de Campos, al sud de Mallorca. Això no només es deu al seu valor històric i arquitectònic, sinó també…
Són Esteve és coneguda també amb la designació àrab de Alcaniç. Segons els experts, podria designar hostal o posada (de l’arrel Al-jana) o bé esglésies (de l’arrel al-kna’is o hanisa)….
La finca Son Lladó és una explotació agrícola en actiu, situada al sud de Mallorca. Es troba a quatre quilòmetres de Campos, població de gran tradició agrària i a cinc…
L’edifici actual correspon a les antigues cases de possessió de l’Alqueria de Son Mas. La primera documentació existent sobre l’ocupació del turó on se situen ve de les restes arqueològiques…
Son Vivot és una possessió localitzada a Inca que, fins al segle XVI, es va anomenar Són Suau, a causa de els seus propietaris fins aleshores. L’any 1581 ja era…